Els Hostalets d'en Bas

A l’entorn d’un hostal o d’hostalet, com descriu el topònim i al peu de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic es va originar un dels nuclis més pintorescos de la contrada. Els Hostalets des dels seus inicis al S. XVIII, ha experimentat un creixement moderat i sostingut, amb trets urbanístics remarcables, que conserven la rusticitat original i autòctona d’aquest indret. Una de les imatges més belles i conegudes del poble, en què pintors i fotògrafs l’han immortalitzat al llarg de la història, és el carrer Teixeda. Destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual. Fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic. Aixecant la mirada a les muntanyes del davant, criden l’atenció les cingleres de Falgars, presidides per la silueta de l’ermita de Sant Miquel de Falgars o Castelló. Diferents itineraris ens permeten pujar-hi, des d’on domina una panoràmica impressionant sobre el pla i que arriba fins la ratlla de mar.

Monument a Francesc de Verntallat

Obra escultòrica de Rosa Serra. Es va inaugurar el maig de 1999. Medeix 7,5 metres d’alçada i es va realitzar amb pedra de pòrland. Constituïda per una base el.líptica en la que hi figuren, a part de la inscripció conmemorativa, els símbols de pagès, polític i guerrer; elements bàsics en la trajectòria de la vida del cabdill remença.


Sobre aquesta base s’enlairen dues columnas de 6 metres d’alt com a referència de la fermesa del seu procedir, unides per una zona horitzontal on hi figura un retrat imaginari de Francesc de Verntallat, junt amb els escuts d’armes que posseia.

Sant Miquel de Falgars o Castelló

És una esglesiola a la qual s’hi pot accedir des de Sant Pere de Falgars o bé seguint el camí que surt dels Hostalets i que hi arriba de forma molt directa. Es gaudeix de magnífiques vistes sobre la Vall. També hi ha un refugi de muntanya, (antiga força dels vescomptes de Bas). Per utilitzar-lo cal posar-se en contacte amb el GEIEG.

També es pot arribar al Coll de Barcons pel camí dels Llancers, que és poc utilitzat i conegut, però que ofereix panoràmiques sobre el Collsacabra, el massís de Cabrera i els cingles d’Aiats, i que fent petites marrades sense dificultat també permet gaudir de vistes inèdites del massís de Santa Magdalena.


Des de la part baixa del terme de Joanetes també es pot accedir a sant Miquel de Falgars o Castelló de forma molt directa.

Monument a la Família Pagesa
Emplaçat a la cruïlla de la carretera d’Olot a Vic i la d’Hostalets. El grup escultòric representa un matrimoni pagès amb el seu fill, i al costat una al.legoria agrícola. És una obra original de l’escultor Modest Fluvià, fill de la zona i data de l’any 1972.


El monument es troba molt a prop d’on s’hi va ubicar el dedicat a Francesc de Verntallat.

Sant Privat d'en Bas

El nucli més primitiu s’assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l’horitzó un altiu penyassegat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d’aigua, conegut com el Salt del Sallent. Les aigües segueixen el seu curs riu avall -riu Gurn- que fent saltirons sobre les pedres forma gorgues o piscines naturals que conviden a banyar-s’hi.

L’església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s’hi accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d’una de les cases.

La primera referència documentada que es posseeix de l’església de Sant Privat data de l’any 1017.

Pujada al Santuari de la Verge de les Olletes i l’ermita de Santa Magdalena del Mont

Aquesta és una excursió que requereix unes dues hores de decidida, però agradable ascensió i que gaudeix de molta tradició per aquestes contrades.

Poc abans d’entrar al nucli antic de Sant Privat es pot continuar en vehicle uns dos quilòmetres per la carretera a mà esquerra fins arribar al restaurant de Can Turó. A mig camí s’hi troba una magnífica pineda i l’àrea de pic-nic dels Pins, on les gorgues del Gurn permeten gaudir d’un bon bany. Un cop a can Turó, havent-hi deixat el vehicle, neix el caminet que ens guiarà en més o menys una hora fins l’ermita de les Olletes.


Es tracta d’una antiga i petita capelleta que rebia tantes corrues de devots que va propiciar entre 1855 i el 1895 l’excavació d’una balma encara més gran a la roca viva de la muntanya, quedant a cinc metres d’alt per vuit de fondària i 4 d’amplada. Una imatge d’alabastre de la verge reposa al seu interior, i a la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites que han donat lloc al nom d’aquest santuari. A pocs metres de la capella un caminet ens apropa a la font de les olletes.


Ja reemprenent la ruta d’origen i en tres quarts d’hora, un camí pedregós i fent ziga-zagues ens conduïrà dalt l’ermita de Santa Magdalena del Mont. En el passat  fou Sant Corneli i va tenir el rang de Priorat, amb canonges regulars de l’ordre de Sant Agustí. Les primeres notícies documentades daten de l’any 998.

L’església es va modificar el segle XVIII, però conserva l’àbsis i la volta semicircular de la seva primitiva estructura romànica. Al costat de l’ermita hi trobem el refugi Emili Triadú, que havia estat una antiga masoveria. Per a utilitzar-lo cal posar-se en contacte amb l’ajuntament. Si finalment pugem al capdamunt del rost –zona de les antenes – (Puig Corneli) l’esforç es veurà premiat amb una espectacular panoràmica.



El Salt del Sallent

Està situat a la riera del Sallet. Es pot accedir a la part alta del Salt des del mateix parc de Can Turó, a Sant Privat, a través de dos camins: el camí dels matxos i el camí de les Escales, un per cada costat del salt. Un cop a dalt es pot contemplar una panoràmica excel.lent de la plana d’en Bas i de bona part de la Garrotxa. També es pot enllaçar amb camins procedents de Sant Privat i de Joanetes.

El Mallol

El topònim Maiol o Mallol, no es registra documentalment fins l’any 1176 i sembla que podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves: vinyes que avui han desaparegut pràcticament de tota la comarca.

Aquesta vila s’assenta de forma majestuosa sobre el més vistós i estratègic pujol de la Vall. Antigament, aquest llogaret fou residència dels vescomptes de Bas. Posseïa un castell o força, fortament emmurallada de la qual ja se’n tenen referències l’any 1204. La vila era el centre de l’administració vescomptal. En l’actualitat i entre totes les construccions cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins la penúltima dècada del segle XIX.

Els terratrèmols del segle XV van afectar el castell i avui en dia ja no en queda cap vestigi.

L’església actual, dedicada a Sant Bartomeu, està ubicada en el mateix lloc que ocupava l’antiga capella de Sant Just, construïda fora del recinte del castell després dels terratrèmols de 1427.

La Vila, celebra anualment els dies 6 i 7 de desembre una de les fires amb més ressò de la contrada, la Fira de Sant Nicolau. Els origens d’aquesta fira es remunten a un Privilegi signat pel Rei Pere III (IV d’Aragó) l’any 1377.

També és notori destacar que a la falda d’aquest turonet i en una masia encara existent, una placa rememora el naixement i estada de Francesc de Verntallat, cabdill de la rebel.lió remença i defensor de les llibertats. Aquest personatge, en el seu temps assolí un prestigi de primer ordre i fou el primer firmant com a síndic dels remences en la memorable sentencia arbitral de Guadalupe.

ELS POBLES (VALL D'EN BAS)

El municipi de la Vall d’en Bas, conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm, envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d’en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. Mentrestant, una munió de rieres i rierols solquen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià, després que aquest s’hagi format en saltar dels cims de Falgars.

La vall té una extensió de 90,5 Km2 i rondeja els 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar. El Puigsacalm i el massís de Santa magdalena formen una de les siluetes més característiques de l’entorn. Des dels seus cims amb una alçària de 1.515 metres es pot gaudir de magnífiques panoràmiques sobre bona part de Catalunya. El municipi de la Vall d’en Bas es va crear l’any 1968 per la fusió dels antics municipis de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya. Amb la unificació es recuperava part de l’estructura de l’antic vescomtat de Bas, i es convertia en un dels municipis més grans de la comarca La concentració de terres agràries entre els pagesos de la vall -concentració parcel.lària- i la creació de la cooperativa d’agricultors, a principis dels anys 70, van donar un notable impuls a l’activitat agrícola de la zona, i van dibuixar l’actual traçat de carreteres que comuniquen els diversos nuclis de població i veïnats. Però la Vall d’en Bas també és història, essent terra de remences.

El municipi encara conserva la masia on va néixer el cabdill dels pagesos Francesc de Verntallat. Finalment cal esmentar, dos nuclis catalogats com a conjunts històrics-artístics, la Vila del Mallol, ubicada sobre un turó i que fou durant segles la capital administrativa del vescomtat de Bas, i el nucli d’hostalets d’en Bas, el qual té els seus origens en uns hostals situats al peu de l’antic cami ral que anava d’Olot a Vic. En definitiva, un conjunt d’indrets dotats d’innegable interès, on el tracte amable i hospitalari de la seva gent faran amena i enriquidora la vostra estada a tots aquells que ens volgueu visitar.

TURISME

La Vall d’en Bas juntament amb Besalú i Santa Pau, són els tres municipis de la comarca de la Garrotxa declarats com a turístics.

El vulcanisme de la Garrotxa, tot i que la Vall no és volcànica, va donar peu a un paisatge inigualable on el naixement d’un riu, el Fluvià, marca uns espais més típics de valls marítimes i de desembocadura que no pas de Valls de muntanya. Si observem la Vall d’en Bas des de l’aire, la seva immensa amplitud la fa diferent a la resta de Valls pirinenques.

La història, també ha marcat la Vall i la seva gent. El Vescomtat de Bas, les guerres remences i Francesc de Verntallat, la guerra del frances o les carlines són presentes encara ara en el caràcter d’una gent que ha viscut sempre de la terra, una terra que dona els millors fruits i una riquesa gastronòmica excepcional.

Cultura, història, paisatge i gastronomia són els valors turístics de la Vall d’en Bas.

Visitar a la Vall d’en Bas, allotjar-te als seus establiments, menjar als seus restaurants, passejar peus seus pobles i racons encara verges, és un plaer per a qui no vol oblidar les seves vacances.